ENFRE, [ENFFRE, ENFRA] prep.

Entre, enmig de.

V. denfre, entre.

"E aço es que departex enfre la nineta e la visio, e a nom aquesta la malaltia de l ayga."
Joan Jacme Alcoatí f. XXV v, b

"E per tant car esser aplegades tantes fustes no pot esser sens gran empresa enfre lo duch Rayner, Xarles d Anjou e Genovesos per fer hun gran dan an aquesta terra..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) L

"... e que ell major anti Christ qui esser deu aura complit son cors d enfra los primers .xl. anys d aquest centenar."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xxx, v

"Aquesta salsa no deu esser molt vermella mas que sia de collor enffre canyella e saffra"
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiij, b. Bib. Univ. València